També teniu més informació a : www.lacorridapuigreig.blogspot.com
dissabte, 22 de desembre de 2007
Imatges de "La corrida" 2007
Aquí en teniu unes quantes imatges de la festa d´aquest diumenge de "La corrida", feu-me arribar a llibertats@gmail.com si en teniu de pròpies que vulgueu que siguin vistes o incorporades al bloc . Per recordar:
També teniu més informació a : www.lacorridapuigreig.blogspot.com
També teniu més informació a : www.lacorridapuigreig.blogspot.com
diumenge, 22 de juliol de 2007
Puig-reig, informació general
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi del Berguedà | |||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca | Espanya Catalunya Barcelona Berguedà | ||
| Gentilici | Purretxenc, purretxenca | ||
| Superfície | 45,75 km² | ||
| Altitud | 455 m | ||
| Població (2004) • Densitat | 4.171 hab. 91,17 hab/km² | ||
| Coordenades |  41° 58′ 27″ N 1° 52′ 50″ ECoordenades: 41° 58′ 27″ N 1° 52′ 50″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població | 8 | ||
Puig-reig és un municipi de la comarca del Berguedà. El nom significa "muntanya gran": està situat en un promontori sobre el riu Llobregat que permet divisar-hi un bon tram del riu.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Ametlla de Merola, l' | 266 |
| Cal Marçal | 161 |
| Cal Riera | 83 |
| Colònia Pons | 98 |
| Colònia Vidal | 73 |
| Cal Prat | 90 |
| Puig-reig | 3.400 |
Festivitats
- 16-19 de maig- Festa Major
- 15 d'agost- Trobada d'acordionistes
- Setembre- Festival Internacional de Cant Coral
- Octubre- Festa Major de Cal Pons
- 11 de novembre- Festa de Sant Martí
Demografia
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Enllaços externs
Font: Viquipèdiadimarts, 12 de juny de 2007
Merescuda Creu de Sant Jordi pels Pastorets de l´Ametlla de Merola
La Campanya , que recordo ja fa un parell d´anys pels pastorets va portar el conseller Huguet a signar-la com centenars de persones d´arreu, també tenia l´adhesió del Conseller actual de Cultura, Joan Manel Trasserras, i que ha fructificat enguany:
A l´Ametlla de Merola, aquest nucli amb personalitat pròpia, al terme municipal de Puig-reig, estan d´enhorabona, els concediran la Creu de Sant Jordi pels Pastorets de l’Ametlla de Merola (Agrupació Cultural Espai): Els Pastorets de l’Ametlla de Merola (Berguedà) conformen, des del 1878, una tradició molt arrelada en la qual hi participen tots els veïns. Actualment els impulsa l’Agrupació Cultural Esplai, fundada el 1975, que també s’ocupa de mantenir i revitalitzar altres manifestacions culturals.
- Acord de Govern Català
Una ben sincera enhorabona a totes les generacions que l´han fet possible i que la continuaran conservant en el futur.
Us passo l´informació que surt a la web de l´Ametlla de Merola, relativa als pastorets:
| Introducció. | |||
| Parlar de l’Ametlla i no parlar de Pastorets cada cop es va tornant més difícil, són com dos amics íntims que no saben ni poden anar enlloc l’un sense l’altre i per això han anat fent camí junts al llarg de la història, donant-se les mans i fent-se costat. I no té res d’estrany ja que la colònia i els pastorets quasi van néixer i créixer junts, al mateix temps, i han complert una vida que ja supera els cent anys. La permanència de tots dos després de tants anys de vida lligats als esforços de la gent, ha fet que avui en dia encara en siguin una realitat palpable i que s’identifica amb un poble amb ganes de ser-ho. | |||
| Història. | |||
| 1878 | Primeres representacions que es duien a terme durant la celebració de la Missa del Gall on un conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven a adorar el nen Jesús fent una cerimònia organitzada per les Germanes Dominiques. | ||
| 1880 | La cerimònia duta a terme dins l’església es prohibí i es traslladà al teatre vell (actual biblioteca i llar d’avis) on ja es feren uns pastorets íntegres, els de “El Bato i el Borrego”. Es feren fins al 1902 i en tenien cura el capellà i les Germanes Dominiques. | ||
| 1902 | S’estrena el teatre nou ubicat al mateix lloc on tenim el teatre actual i s’aprofita també per estrenar nous pastorets amb “El naixament del Salvador o la redempció de l’esclau” i “La venjança de Jesús” que s’anaren alternant fins a l’any 1912. | ||
| 1912 | S’estrena “La Rosa de Jericó”, l’obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s’havien anat fent a l’Ametlla. Aquests es van fer fins l’any 1939 i s’anaren alternant amb d’altres obres com “L’estel de Natzaret”, “La venjança de Jesús” i “Jesús infant”. | ||
| 1936-38 | Durant tots aquests anys no es feren pastorets a causa de la guerra civil ja que es varen prohibir totes les manifestacions de caràcter religiós. | ||
| 1939 | Es posa de nou en escena “La Rosa de Jericó” i, tot i la normativa del nou govern, les representacions són en català. Continua fent-se molts anys alternant-la amb “La venjança de Jesús” fins a arribar a l’any 1949. | ||
| 1949 | Es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l’escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l’escenografia. L’obra representada encara era “La Rosa de Jericó” però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d’en Francesc d’Assís Picas i la música per part d’en Josep Conangla (fills de l’Ametlla), van fer que l’obra passés a anunciar-se com “Els pastorets de l’Ametlla de Merola”. | ||
| 1954 | Per tots aquests canvis i l’evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l’obra “La Rosa de Jericó” , naixerà finalment “La flor de Nadal”, i d’aleshores ençà són els únics que s’han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l’obra com “Els pastorets de l’Ametlla de Merola” ja que tant l’autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, són fills de l’Ametlla i van dotar a l’obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s’havia anat portant a terme fins llavors. També s’ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l’Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l’obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s’han realitzat com l’arranjament de la música per part d’en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques. | ||
dimarts, 3 d’abril de 2007
Puig-reig, amb església de Sant Martí amb infonema càtar, candidata a les 7 meravelles de Catalunya
Fa unes setmanes, vaig cursar via internet l´inscripció de l´infonema, el símbol de l´heretgia de l´època, en forma de sanefes, cm ja vaig comentar a partir de la xerrada d´Antoni Dalmau sobre els càtars, que destacava el valor i originalitat única que tenim a Puig-reig, que està situat a l´església Sant Martí de Puig-reig com a símbol digne d´esdevenir pel seu valor artístic i històric entre les 100 meravelles de Catalunya, ara ja confirmat.
Ara ja tenim el llistat complet i la confirmació que està entre les 100 triades!
Ara caldrà triar i cal fer campanya que les 3 propostes berguedanes surtin ben situades. Us adjunto les 100 triades comarca per comarca:
Ara ja tenim el llistat complet i la confirmació que està entre les 100 triades!
Ara caldrà triar i cal fer campanya que les 3 propostes berguedanes surtin ben situades. Us adjunto les 100 triades comarca per comarca:
Un total de 100 propostes d'arreu del país competiran per l'elecció de les 7 meravelles del Patrimoni Cultural Material de Catalunya, una iniciativa impulsada i desenvolupada per l'Organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, en el marc de les activitats complementàries a allò que es desenvolupa a les ciutats designades com a capital cultural (Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008) i amb la voluntat de divulgar el patrimoni català d'una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats.
S'entén per meravella del patrimoni cultural material de Catalunya aquells indrets de valor excepcional, que representin una obra mestra de l'enginy creador humà; siguin un testimoni excepcional de l'arquitectura, l'escultura, la pintura, les arts monumentals o l'urbanisme, o bé un exemple eminent d'un tipus de construcció que il·lustri algun període de la història de Catalunya.
L'elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l'Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria.
Les 100 propostes que aspiren a convertir-se en meravella de Catalunya, seleccionades per votació popular durant el passat mes de març, són les següents (com a mínim n'hi ha una per cadascuna de les comarques de Catalunya, inclosa Catalunya Nord):
S'entén per meravella del patrimoni cultural material de Catalunya aquells indrets de valor excepcional, que representin una obra mestra de l'enginy creador humà; siguin un testimoni excepcional de l'arquitectura, l'escultura, la pintura, les arts monumentals o l'urbanisme, o bé un exemple eminent d'un tipus de construcció que il·lustri algun període de la història de Catalunya.
L'elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l'Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria.
Les 100 propostes que aspiren a convertir-se en meravella de Catalunya, seleccionades per votació popular durant el passat mes de març, són les següents (com a mínim n'hi ha una per cadascuna de les comarques de Catalunya, inclosa Catalunya Nord):
Alt Camp
Monestir de Santes Creus
Alt Empordà
Conjunt arqueològic d’Empúries
Monestir de Sant Pere de Rodes
Teatre-Museu Dalí de Figueres
Alt Penedès
Caves de Sant Sadurní de Noia
Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès
Alt Urgell
Catedral de La Seu d’Urgell
Alta Ribagorça
Esglésies romàniques de la vall de Boí
Anoia
Castell de Claramunt
Museu Molí Paperer de Capellades
Bages
Basílica de la Seu de Manresa
Castell de Cardona
Monestir de Sant Benet de Bages a Sant Fruitós de Bages
Santa Cova de Manresa
Baix Camp
Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou
Institut Pere Mata de Reus
Teatre Fortuny de Reus
Baix Ebre
Castell de la Suda de Tortosa
Catedral de Tortosa
Baix Empordà
Castell del Montgrí
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Poblat Ibèric d`Ullastret
Baix Llobregat
Colònia Sedó d’Esparreguera
Església de la Colònia Güell
Pont del Diable de Martorell
Baix Penedès
Casa Museu Pau Casals
Barcelonès
Casa Batlló
Casa Milà
Casa Vicens
Conjunt arqueològic de Badalona
Gran Teatre del Liceu
Hospital de Sant Pau
Palau de la Música Catalana
Palau Güell
Parc Güell
Poblat Ibèric Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet
Sagrada Família
Santa Maria del Mar
Berguedà
Església de Sant Jaume de Frontanyà
Església de Sant Martí de Puig-Reig
Colònies tèxtils del Berguedà i del Bages
Capcir
Crist de Sant Vicenç de la Llaguna
Cerdanya
Basílica de Santa Maria de Talló de Bellver de Cerdanya
Farmàcia Esteva de Llívia
Conca de Barberà
Monestir de Poblet
Recinte emmurallat de Montblanc
Monestir de Sant Martí del Canigó
Monestir de Sant Miquel de Cuixà
Garraf
Cau Ferrat de Sitges
Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú
Garrigues
Conjunt de La Vila Closa de Juneda
Poblat Ibèric Els Vilars d’Arbeca
Garrotxa
Conjunt monumental de Besalú
Conjunt monumental de Castellfollit de la Roca
Gironès
Barri del Call de Girona
Catedral de Girona
Maresme
Vil·la romana de Torre Llauder a Mataró
Castell de Palafolls
Montsià
Pintures rupestres d'Ulldecona
Pont Penjant d’Amposta
Noguera
Castell de Montsonís
Plaça Mercadal de Balaguer
Osona
Conjunt monumental de Vic
Església de Santa Maria i Castell de Lluçà (Lluçanès)
Monestir de Sant Pere de Casserres
Pallars Jussà
Església Santa Maria de Covet
Pallars Sobirà
Antiga Abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal
Ecomuseu de les Vall d'Àneu
Església de Sant Joan d’Isil
Pla de l'Estany
Parc de les coves prehistòriques de Serinyà
Pla d'Urgell
Conjunt historicoartístic de Linyola
Priorat
Cartoixa d’Escaladei a La Morera de Montsant
Ribera d'Ebre
Castell de Miravet
Ripollès
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Pont Nou de Camprodon
Via Romana del Capsacosta
Rosselló
Castell de Salses
Claustre d’Elna
Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà
Segarra
Universitat de Cervera
Segrià
La Seu Vella de Lleida
Selva
Castell de Montsoriu a Arbúcies
Solsonès
Catedral de Solsona
Santuari del Miracle
Tarragonès
Catedral de Tarragona
Conjunt arqueològic de Tàrraco
Terra Alta
Celler cooperatiu de Gandesa
Celler cooperatiu del Pinell de Brai
Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan
Urgell
Monestir de Vallbona de les Monges
Vall d'Aran
Església de Santa Maria d’Arties
Vallès Occidental
Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès
Torre de l’Aigua de Sabadell
Vallès Oriental
Església de Sant Martí de Sant Celoni
La Porxada de Granollers
Termes Romanes de Caldes de Montbui
Vallespir
Claustre i Santa Tomba d’Arles
Museu d’Art Modern de Ceret
Per participar en l'elecció de les 7 meravelles de Catalunya cal enviar un SMS al número 7217 escrivint CCC, deixar un espai en blanc, i després indicar el nom de la proposta de meravella votada (cost del missatge 1,20 € + iva). També es pot votar per correu electrònic a info@ccc.cat Només s'admet un vot per remitent, cada setmana.
PENSEU EN VOTAR PER ESGLÉSIA SANT MARTÍ DE PUIG-REIG !
AL BERGUEDÀ TAMBÉ TENIM LES EX-COLÒNIES TÈXTILS I L´ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE FRONTANYÀ, QUE LES DE LA CATALUNYA INTERIOR ES FARÀ DEL 14 AL 20 DE MAIG LA TRIA.
divendres, 30 de març de 2007
Cicle "Mirades d´immigració", amb Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau
A Puig-reig, a la biblioteca municipal, hi ha un nou cicle de xerrades amb projeccions, especialment recomanables:
Biblioteca Guillem de Berguedà
“ MIRADES D’IMMIGRACIÓ ”
XERRADA I PROJECCIONS
Divendres, 30 de març de 2007
A les 21:00 h
XERRADA:
Les Migracions: llibertat individual, desafiament col•lectiu
A càrrec d’Eduard Ibáñez, director de JUSTÍCIA I PAU
Dijous, 12 d’abril de 2007
A les 21:00 h
Projecció del documental :
BALSEROS, dels periodistes de TV3
Carles Bosch i Josep Mª Domènech
A les 21:00 h
Projecció de la pel.lícula :
ORIENTE ES ORIENTE, de Damien O’Donnel
divendres, 16 de març de 2007
CAL PONS NO EXISTEIX EN LA SENYALITZACIÓ DE LA C-16. VOLEM "CAL PONS" A LA C-16!
Us passo nota de premsa que instem des de Cal Pons (Puig-reig) envers la deficient senyalització des de la c-16 i el propi nucli de Puig-reig:
Vist que el desdoblament de la c-16, donava una oportunitat de visualitzar el pas per Puig-reig(Berguedà) , de la zona de Cal Pons, veiem amb esperança la possibilitat que aquest fet anés acompanyat amb la senyalització vertical des de la C-16, tant en direcció sud com nord, oi més quan hi havia de les 3 entrades a Puig-reig, la centre, duia directament a Cal Pons, però des de la Direcció General de Carreteres, es va priorització l´inscripció de Puig-reig centre, que va provocar confusions, fins a ésser retirat.
Des de la Associació de Veïns de CAL PONS, instem a la Direcció General de Carreteres, que en al restitució de cartell vertical a l´entrada centre, amb correcció que indiqui l´us amb el nom autòcton i reconegut propi de la zona que correspondria: " CAL PONS", enviant sugerència per escrit via correu electrònic al citat departament de la Generalitat, amb silenci per la seva part, fins ara, un mes i mig més tard, vist el fet, hem presentat instància a Ajuntament de Puig-reig perquè insti al govern català per tal de corregir la discriminació que suposa al veïns (urbanització cal pons, c/orient, etc.) , empresaris (Neules Sant Tirs, etc.) i serveis públics(telecolònia Cal Pons, local assaig grups música, escola taller Cal Pons) i d´entitats(local d´aa.vv. cal pons, Diables clot de l´infern, Geganters de Puig-reig, etc) el fet de que actualment encara no s´hagi posat "CAL PONS" per facilitar la ubicació correcte i directe als vehicles que hi vulguin tenir-hi accés des de la C-16, així com també demanem la millora de la senyalització des del nucli urbà de Puig-reig, per l´accés més àgil i immediat, sobretot per aquells que no en són coneixedors directes i vulguin accedir-hi més facilment.
Esperem, com en d´altres nuclis del municipi, que en un breu període de temps es doni resposta favorable i es doni solució a una necessitat social i alhora reconeixement al nucli de "CAL PONS".
Associació de Veïns de Cal Pons
http://calpons.blogspot.com
Vist que el desdoblament de la c-16, donava una oportunitat de visualitzar el pas per Puig-reig(Berguedà) , de la zona de Cal Pons, veiem amb esperança la possibilitat que aquest fet anés acompanyat amb la senyalització vertical des de la C-16, tant en direcció sud com nord, oi més quan hi havia de les 3 entrades a Puig-reig, la centre, duia directament a Cal Pons, però des de la Direcció General de Carreteres, es va priorització l´inscripció de Puig-reig centre, que va provocar confusions, fins a ésser retirat.
Des de la Associació de Veïns de CAL PONS, instem a la Direcció General de Carreteres, que en al restitució de cartell vertical a l´entrada centre, amb correcció que indiqui l´us amb el nom autòcton i reconegut propi de la zona que correspondria: " CAL PONS", enviant sugerència per escrit via correu electrònic al citat departament de la Generalitat, amb silenci per la seva part, fins ara, un mes i mig més tard, vist el fet, hem presentat instància a Ajuntament de Puig-reig perquè insti al govern català per tal de corregir la discriminació que suposa al veïns (urbanització cal pons, c/orient, etc.) , empresaris (Neules Sant Tirs, etc.) i serveis públics(telecolònia Cal Pons, local assaig grups música, escola taller Cal Pons) i d´entitats(local d´aa.vv. cal pons, Diables clot de l´infern, Geganters de Puig-reig, etc) el fet de que actualment encara no s´hagi posat "CAL PONS" per facilitar la ubicació correcte i directe als vehicles que hi vulguin tenir-hi accés des de la C-16, així com també demanem la millora de la senyalització des del nucli urbà de Puig-reig, per l´accés més àgil i immediat, sobretot per aquells que no en són coneixedors directes i vulguin accedir-hi més facilment.
Esperem, com en d´altres nuclis del municipi, que en un breu període de temps es doni resposta favorable i es doni solució a una necessitat social i alhora reconeixement al nucli de "CAL PONS".
Associació de Veïns de Cal Pons
http://calpons.blogspot.com
dissabte, 10 de març de 2007
Puig-reig, referent càtar per infosema a església de Sant Martí. Història dels càtars
Aquest vespre ha tingut lloc la xerrada a la Biblioteca Guillem de Berguedà, que ha protagonitzat l´escritor Antoni Dalmau. Molt pedagògica per entendre històricament el món dels càtars, i el referent Puig-reigenc del infosema a l´església de Sant Martí, un símbol càtar gairebé únic.
Fent apunts varis de la xerrada que us pot aproximar al fenòmen de l´edat mitja dels càtars, us passo resum:
Foren una minoria qualificada, que no creien en la creu com ara es fa proselitisme, ja llavors, eren lleials amb la fe i per tant un perill per l´església catòlica oficial, fet que els va fer perseguir ii extingir, fent-los el papa croades com l´"albigesa", creant-se principalment el tribunal de l´inquisició per a ells, acabant desapareixent en tre 2 i 3 segles més tard, tot i que en territoris protestants va quedar encara pòsits anticatòlics.
No tenien temples, anaven fent proselitisme a particulars, a centres urans, mercats, no tenien riliquies de sants, tot i que l´església oficial, fins i tot en feia un tràfic de reliquies, fet que movia molts diners, i que en les que diuen que son i han arribat avui dia es nota pel volum la gran quantitat de falsificacions. Es parla erròniament de creu càtara la creu de tolosa, que simplement és la creu del comtat de tolosa, feu càtar, simplement. Igual que abominaven de la creu, no tenien estàtues . A Catalunya el catarisme fou minoritari , menys zones muntanyenques, ja que Ramon de penyafort fou un dels que els va perseguir i estingir. Molts sé scapaven cap a itàlia, que en deien allà catarins. Els càtars catalans més coneguts foren Arnau de Castellbó, Ramon de Josa i el de gòsol, per tant ben propers, així l´enfisbena de Puig-reig (simbol dualista)d´algun taller de pintura d´algun autor càtar que va dibuixar la serp de dos caps, simbolitzant el bé i el mal, tipic càtar.
Les sentències d´heretgia es poden trobar molts càtar. Fins i tot, quan era mort, per sentència inquisitorial posterior de fer anys d´estar mort, se´l desenterrava al càtar i se´l cremava i llençava les cendres en un pou en calç viva.
L´església catòlica era monolista, els càtars, tenien 2 principis, el be i el dolent. Com que la gent de l´època era naalfabeta, les explicacions es feien sencilles via rondalles.
Els càtars creien que la terra, el cos de l´homa i dona era obra de satanàs per les seves miseries, odi i els fets humans no podia èsser obra del déu bo.
En al creença càtara, al cel un terç de sants es fugaren per forat cap a la terra i que vagaven, calia que se salvés lla seva ànima, procreant més càtars per encarbir-los. Els càtars davant forat al cel, déu va oferir per tapar i forat i retornar al cel al terç dels fugats a la terra i fou en joan, qui es va oferir per salvar a la gent resident a la terra.
Els càtars no deien que mare de déu es va quedar embarassada, utilitzaven terme "ombrar de mare de déu" per vinguda de joan (jesús).
La seva missió era donar sacrament abans mort per tornar al cel, i d´aqui ve el gest càtar de posar les mans al cap de les persones, que actualment només es fa a lé sglésia catòlica per designar capellans i bisbes.
Creien en un jesus que era un esperit pur.
Donaven allà on anaven e sacrament del consolament, i deixaven via lliure a que cadascú fes la vida que volés en vida. Càtars deien si no es feia el consolament s´anava a altres cossos i es vagava en vida.
No tenien judicifinal, satanàs era destuit i ho fonamentaven amb cites del nou testament, sobretot l´evangeli de sant joan, ja que no volien saber res del vell testament, al qual atribuien fets negatius.
Tornant a cas de Puig-reig, l´anfisbena, simbol herètica, d´heretgia tenim al poble, tot un referent pels pocs que hi ha, es probable segons escriptor que fos un càtar de grup de pintors, potser els de lluçà, en un lloc que era antiga comanda templera(mig monjos, mig soldats, que feien la guerra contra els infidels).
Com els càtars tenien tant poder, sobretot econòmic, eren una amenaça pel papa i el rei de frança, fet que feu unir càtars i templers, també victimes de la mateixa persecució. A Puig-reig les possessions de l´ordre dels templers es va cedir als hospitalers, com tants d´altres llocs.
Hi ha coses del nostre temps que es feien per venjar-se i carregar-se els càtars, del´s destuia la casa dels càtars, com en l´actualitat es fa a cases de palestins per part dels israelians. Increible.
A més l´inquisició els cosia una creu groga cosida de folre per assenyar-los, tal com feu el nazisme amb els jueus. Inclús l´eslgésia catòlica, el seu 5è manament de no mataràs, ho justificaven saltar-s´ho dient que déu ho vol, justificants que els càtars eren infidels. Les croades contra els càtars les convocava el papa, creant exèrcit per exemple la vall del roine, duent exèrcit de presoners que se´ls eximia per lluitar, essent de la pitjor calanya i els me´s despiadats, baixant fins a beziers soldats del papa, hi ha anècdota quan soldtas es demanen quin són heretges, el papa respon: "matau-los a tots, déu sabrà qui són dels seus".
Tornant a inquisició hi ha teoria qu prejutjava pla dde que si no quedava res en la crema cendres d´heretges càtars, no podien fer resurrecció de la carn davant de déu.
Càtars anaven contens a la foguera, ja que s´obria segons ells porta de déu "el foc no fa patir". I al fer-se foc col.lectiu d´heretges càtars, morien per asfixia abns de la pròpia crema fisica . Per això més tard es feren cremes individuals.
un principi bàsic càtar, era no menjar carn, ja que no hi ha cap episodi bilbioa jesús menjant carn. Menjaven verdura, peixos, ja que creien que sortien de l´aigua per moviment. No podien tenir relacions sexuals, no podien seure home i dona junts, "per llarg que fos el banc" . Acceptaven l´aparellament per què les animes en pena es poguessin allotjar dins el nous éssers nascuts. Per això també respectaven molt els animals.
Abans d´ésser perseguits, anaven vestits de negre, duien tupins de ceràmica per no contaminar-se on feien fonda i no tenir que menjar carn. Duien barba llarga que es ratallaren per no ser descoberts quan sel´s perseguia, duien sobre un evangeli, anant habitualment un càtar vell i un de jove predicant pel món.
A l´església càtar, el 40-45% eren dones, podien elles donar consolament i tot, i no es coneixen en canvi bisbes dones. Entenien que el sexe pertanyia al cos, i per ells era part menyspreable, ja que l´imporant pels càtars era l´ànima(fet que ajuda a entendre que tinguessin moltes dones).
Els comtes de Foix eren càtars, tot uqe els homes i dones no ho feien públic. Els càtars més antics, els bogomils, originaris de Bulgària i l´àsia menor, n´hi havia de càtars a Itàlia, al llenguadoc(que es deian allà teixirans), a Flandes, Bòsnia(on era religió d´estat).
Els clergues càtars a diferència dels catòlics que cobraven un 10% de delma del treball dels demés, els càtars treballaven, fent principalment de metges i llaners. Els càtars de bòsnia reberen pressió dels catòlics, dels protestants i varen adoptar llavors per pressió la religió de l´enemic dels altres, el musulmà. Un esquema religiós del passat que encara ara allà es manté ara.
Es diu que les homilies d´Organyà el seu redactor escriví " déu aporti una bona fi", text tipic càtar al text.
La religió catòlica tenia papa i ells no, ja que cada comunitat tenia un prior, er sobre seu hi havia un diaca i per sobre seu només un bisbe, tal com eren les esglésies antigues. Es diu que l´ultim càtar fou Guillem Balibaster que va fugir a Catalunya i pel país valencià i dient-li que sa mare estava malalta per atrapar-lo va tornar al llenguadoc on el van agafar i el van donar mort a la foguera.
Una història vestida de religiositat, però que trencà els fonaments església catòlica oficial, i que ajuda entendre moltes coses del present i el model piramidal davant l´igualitari de l´època que suposava els càtars. I aqui, en som un referent a a Puig-reig . Ara tocaria que el camí dels Bons homes, comencés per justícia a Puig-reig.
Fent apunts varis de la xerrada que us pot aproximar al fenòmen de l´edat mitja dels càtars, us passo resum:
Foren una minoria qualificada, que no creien en la creu com ara es fa proselitisme, ja llavors, eren lleials amb la fe i per tant un perill per l´església catòlica oficial, fet que els va fer perseguir ii extingir, fent-los el papa croades com l´"albigesa", creant-se principalment el tribunal de l´inquisició per a ells, acabant desapareixent en tre 2 i 3 segles més tard, tot i que en territoris protestants va quedar encara pòsits anticatòlics.
No tenien temples, anaven fent proselitisme a particulars, a centres urans, mercats, no tenien riliquies de sants, tot i que l´església oficial, fins i tot en feia un tràfic de reliquies, fet que movia molts diners, i que en les que diuen que son i han arribat avui dia es nota pel volum la gran quantitat de falsificacions. Es parla erròniament de creu càtara la creu de tolosa, que simplement és la creu del comtat de tolosa, feu càtar, simplement. Igual que abominaven de la creu, no tenien estàtues . A Catalunya el catarisme fou minoritari , menys zones muntanyenques, ja que Ramon de penyafort fou un dels que els va perseguir i estingir. Molts sé scapaven cap a itàlia, que en deien allà catarins. Els càtars catalans més coneguts foren Arnau de Castellbó, Ramon de Josa i el de gòsol, per tant ben propers, així l´enfisbena de Puig-reig (simbol dualista)d´algun taller de pintura d´algun autor càtar que va dibuixar la serp de dos caps, simbolitzant el bé i el mal, tipic càtar.
Les sentències d´heretgia es poden trobar molts càtar. Fins i tot, quan era mort, per sentència inquisitorial posterior de fer anys d´estar mort, se´l desenterrava al càtar i se´l cremava i llençava les cendres en un pou en calç viva.
L´església catòlica era monolista, els càtars, tenien 2 principis, el be i el dolent. Com que la gent de l´època era naalfabeta, les explicacions es feien sencilles via rondalles.
Els càtars creien que la terra, el cos de l´homa i dona era obra de satanàs per les seves miseries, odi i els fets humans no podia èsser obra del déu bo.
En al creença càtara, al cel un terç de sants es fugaren per forat cap a la terra i que vagaven, calia que se salvés lla seva ànima, procreant més càtars per encarbir-los. Els càtars davant forat al cel, déu va oferir per tapar i forat i retornar al cel al terç dels fugats a la terra i fou en joan, qui es va oferir per salvar a la gent resident a la terra.
Els càtars no deien que mare de déu es va quedar embarassada, utilitzaven terme "ombrar de mare de déu" per vinguda de joan (jesús).
La seva missió era donar sacrament abans mort per tornar al cel, i d´aqui ve el gest càtar de posar les mans al cap de les persones, que actualment només es fa a lé sglésia catòlica per designar capellans i bisbes.
Creien en un jesus que era un esperit pur.
Donaven allà on anaven e sacrament del consolament, i deixaven via lliure a que cadascú fes la vida que volés en vida. Càtars deien si no es feia el consolament s´anava a altres cossos i es vagava en vida.
No tenien judicifinal, satanàs era destuit i ho fonamentaven amb cites del nou testament, sobretot l´evangeli de sant joan, ja que no volien saber res del vell testament, al qual atribuien fets negatius.
Tornant a cas de Puig-reig, l´anfisbena, simbol herètica, d´heretgia tenim al poble, tot un referent pels pocs que hi ha, es probable segons escriptor que fos un càtar de grup de pintors, potser els de lluçà, en un lloc que era antiga comanda templera(mig monjos, mig soldats, que feien la guerra contra els infidels).
Com els càtars tenien tant poder, sobretot econòmic, eren una amenaça pel papa i el rei de frança, fet que feu unir càtars i templers, també victimes de la mateixa persecució. A Puig-reig les possessions de l´ordre dels templers es va cedir als hospitalers, com tants d´altres llocs.
Hi ha coses del nostre temps que es feien per venjar-se i carregar-se els càtars, del´s destuia la casa dels càtars, com en l´actualitat es fa a cases de palestins per part dels israelians. Increible.
A més l´inquisició els cosia una creu groga cosida de folre per assenyar-los, tal com feu el nazisme amb els jueus. Inclús l´eslgésia catòlica, el seu 5è manament de no mataràs, ho justificaven saltar-s´ho dient que déu ho vol, justificants que els càtars eren infidels. Les croades contra els càtars les convocava el papa, creant exèrcit per exemple la vall del roine, duent exèrcit de presoners que se´ls eximia per lluitar, essent de la pitjor calanya i els me´s despiadats, baixant fins a beziers soldats del papa, hi ha anècdota quan soldtas es demanen quin són heretges, el papa respon: "matau-los a tots, déu sabrà qui són dels seus".
Tornant a inquisició hi ha teoria qu prejutjava pla dde que si no quedava res en la crema cendres d´heretges càtars, no podien fer resurrecció de la carn davant de déu.
Càtars anaven contens a la foguera, ja que s´obria segons ells porta de déu "el foc no fa patir". I al fer-se foc col.lectiu d´heretges càtars, morien per asfixia abns de la pròpia crema fisica . Per això més tard es feren cremes individuals.
un principi bàsic càtar, era no menjar carn, ja que no hi ha cap episodi bilbioa jesús menjant carn. Menjaven verdura, peixos, ja que creien que sortien de l´aigua per moviment. No podien tenir relacions sexuals, no podien seure home i dona junts, "per llarg que fos el banc" . Acceptaven l´aparellament per què les animes en pena es poguessin allotjar dins el nous éssers nascuts. Per això també respectaven molt els animals.
Abans d´ésser perseguits, anaven vestits de negre, duien tupins de ceràmica per no contaminar-se on feien fonda i no tenir que menjar carn. Duien barba llarga que es ratallaren per no ser descoberts quan sel´s perseguia, duien sobre un evangeli, anant habitualment un càtar vell i un de jove predicant pel món.
A l´església càtar, el 40-45% eren dones, podien elles donar consolament i tot, i no es coneixen en canvi bisbes dones. Entenien que el sexe pertanyia al cos, i per ells era part menyspreable, ja que l´imporant pels càtars era l´ànima(fet que ajuda a entendre que tinguessin moltes dones).
Els comtes de Foix eren càtars, tot uqe els homes i dones no ho feien públic. Els càtars més antics, els bogomils, originaris de Bulgària i l´àsia menor, n´hi havia de càtars a Itàlia, al llenguadoc(que es deian allà teixirans), a Flandes, Bòsnia(on era religió d´estat).
Els clergues càtars a diferència dels catòlics que cobraven un 10% de delma del treball dels demés, els càtars treballaven, fent principalment de metges i llaners. Els càtars de bòsnia reberen pressió dels catòlics, dels protestants i varen adoptar llavors per pressió la religió de l´enemic dels altres, el musulmà. Un esquema religiós del passat que encara ara allà es manté ara.
Es diu que les homilies d´Organyà el seu redactor escriví " déu aporti una bona fi", text tipic càtar al text.
La religió catòlica tenia papa i ells no, ja que cada comunitat tenia un prior, er sobre seu hi havia un diaca i per sobre seu només un bisbe, tal com eren les esglésies antigues. Es diu que l´ultim càtar fou Guillem Balibaster que va fugir a Catalunya i pel país valencià i dient-li que sa mare estava malalta per atrapar-lo va tornar al llenguadoc on el van agafar i el van donar mort a la foguera.
Una història vestida de religiositat, però que trencà els fonaments església catòlica oficial, i que ajuda entendre moltes coses del present i el model piramidal davant l´igualitari de l´època que suposava els càtars. I aqui, en som un referent a a Puig-reig . Ara tocaria que el camí dels Bons homes, comencés per justícia a Puig-reig.
dijous, 8 de març de 2007
Demà a la Biblioteca Guillem de Berguedà, Antoni Dalmau parlant de càtars
Demà divendres a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig gaudirem de la presència de l'Antoni Dalmau, una de les persones que més ha estudiat i divulgat el tema dels càtars.
Si us interessa, la xerrada i tertúlia serà a les 21:00 a la biblioteca, en motiu d'una de les trobades del club de lectura que queda oberta a tothom qui estigui interessat en el tema.
De fet, en la seva darrera novel.la "EL TESTAMENT DE L'ÚLTIM CÀTAR", Dalmau fa sortir en la trama les pintures murals medievals de l'església de Sant Martí de Puig-reig, i això ens va motivar a convidar-lo per esbrinar quina relació podrien haver tingut els templers de Puig-reig amb els càtars.
Com a historiador i escriptor és autor de nombroses publicacions en l’àmbit de la història i de la novel•la històrica.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals: Premi de la Crítica Serrador de literatura infantil i juvenil, 1985, per Pels camins de la història d’Igualada, Néstor Lujan de novel•la històrica, 1997, per Terra d’oblit. El vell camí dels càtars o el Fiter i Rossell, 2004, per Primavera d’hivern.
Té, a banda d’aquestes, diverses novel•les publicades com per exemple: El cor de l’espiral, 1994; Capsa de records, 1995; L’amor de lluny, 2001... És autor d’altres llibres com Les festes tradicionals que no hem de perdre, 2005; Cartes a un jove polític: què pots fer pel teu país, 2000; Una escapada al país dels càtars, guia de viatge, 2002;
La seva obra ha estat traduïda al francès. Forma part de l’equip de redacció de la “Revista d’Igualada”. Participa sovint com a col•laborador en programes de ràdio.
Els càtars han estat el seu centre d’interès en nombroses recerques i treballs literaris. Antoni Dalmau també formà part de l’equip que va redactar el Camí dels Bons Homes, va participar directament en la preparació de la versió primera de l’ exposició sobre el món càtar que es va fer al Museu d’Història de Catalunya –l’any 2003- i va escriure un dels textos del catàleg que l’acompanyava. I, encara, el darrer llibre que ha publicat és El testament de l’últim càtar, l’any 2006.
A la llum de les aportacions recents de la historiografia ens presentarà a través de les seves novel.les, el pensament i la forma de vida d’aquestes persones. També la seva persecució tant religiosa com política i els territoris on van viure i on es va refugiar.
Si us interessa, la xerrada i tertúlia serà a les 21:00 a la biblioteca, en motiu d'una de les trobades del club de lectura que queda oberta a tothom qui estigui interessat en el tema.
De fet, en la seva darrera novel.la "EL TESTAMENT DE L'ÚLTIM CÀTAR", Dalmau fa sortir en la trama les pintures murals medievals de l'església de Sant Martí de Puig-reig, i això ens va motivar a convidar-lo per esbrinar quina relació podrien haver tingut els templers de Puig-reig amb els càtars.
Com a historiador i escriptor és autor de nombroses publicacions en l’àmbit de la història i de la novel•la històrica.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals: Premi de la Crítica Serrador de literatura infantil i juvenil, 1985, per Pels camins de la història d’Igualada, Néstor Lujan de novel•la històrica, 1997, per Terra d’oblit. El vell camí dels càtars o el Fiter i Rossell, 2004, per Primavera d’hivern.
Té, a banda d’aquestes, diverses novel•les publicades com per exemple: El cor de l’espiral, 1994; Capsa de records, 1995; L’amor de lluny, 2001... És autor d’altres llibres com Les festes tradicionals que no hem de perdre, 2005; Cartes a un jove polític: què pots fer pel teu país, 2000; Una escapada al país dels càtars, guia de viatge, 2002;
La seva obra ha estat traduïda al francès. Forma part de l’equip de redacció de la “Revista d’Igualada”. Participa sovint com a col•laborador en programes de ràdio.
Els càtars han estat el seu centre d’interès en nombroses recerques i treballs literaris. Antoni Dalmau també formà part de l’equip que va redactar el Camí dels Bons Homes, va participar directament en la preparació de la versió primera de l’ exposició sobre el món càtar que es va fer al Museu d’Història de Catalunya –l’any 2003- i va escriure un dels textos del catàleg que l’acompanyava. I, encara, el darrer llibre que ha publicat és El testament de l’últim càtar, l’any 2006.
A la llum de les aportacions recents de la historiografia ens presentarà a través de les seves novel.les, el pensament i la forma de vida d’aquestes persones. També la seva persecució tant religiosa com política i els territoris on van viure i on es va refugiar.
dissabte, 17 de febrer de 2007
Imatges Strombers durant concert a Puig-reig
Si en teniu d´altres fotografies i voleu incorporar-les, envieu-me correu electrònic a llibertats@gmail.com . Bon carnestoltes!
dissabte, 6 de gener de 2007
Nou bloc: ASSOCIACIÓ DE REIS DE L´ORIENT DE PUIG-REIG
En aquesta data de bons desitjos, alguns rebran carbó i d´altres tindran més sort. Però els més menuts tindran molta il.lusió per fer "bondat" de cara l´any que ve. I a Puig-reig, com arreu, la recent Associació de Reis de l´orient de Puig-reig, organitza , amb vestuari renovat el tradicional passacarrers i entrega de dolços a la quitxalla del poble.
Per aquest fet, coordinadament i de forma altruista els he fet el bloc referenciat de l´entitat, els reis bons, els de l´orient,que trobareu imatges del dia d´ahir, i enllaceu amb el nou bloc clicant a:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
