dimarts, 12 de juny del 2007

Merescuda Creu de Sant Jordi pels Pastorets de l´Ametlla de Merola


La Campanya , que recordo ja fa un parell d´anys pels pastorets va portar el conseller Huguet a signar-la com centenars de persones d´arreu, també tenia l´adhesió del Conseller actual de Cultura, Joan Manel Trasserras, i que ha fructificat enguany:

A l´Ametlla de Merola, aquest nucli amb personalitat pròpia, al terme municipal de Puig-reig, estan d´enhorabona, els concediran la Creu de Sant Jordi pels Pastorets de l’Ametlla de Merola (Agrupació Cultural Espai):
Els Pastorets de l’Ametlla de Merola (Berguedà) conformen, des del 1878, una tradició molt arrelada en la qual hi participen tots els veïns. Actualment els impulsa l’Agrupació Cultural Esplai, fundada el 1975, que també s’ocupa de mantenir i revitalitzar altres manifestacions culturals.

- Acord de Govern Català

Una ben sincera enhorabona a totes les generacions que l´han fet possible i que la continuaran conservant en el futur.
Us passo l´informació que surt a la web de l´Ametlla de Merola, relativa als pastorets:


Introducció.

Parlar de l’Ametlla i no parlar de Pastorets cada cop es va tornant més difícil, són com dos amics íntims que no saben ni poden anar enlloc l’un sense l’altre i per això han anat fent camí junts al llarg de la història, donant-se les mans i fent-se costat.
I no té res d’estrany ja que la colònia i els pastorets quasi van néixer i créixer junts, al mateix temps, i han complert una vida que ja supera els cent anys. La permanència de tots dos després de tants anys de vida lligats als esforços de la gent, ha fet que avui en dia encara en siguin una realitat palpable i que s’identifica amb un poble amb ganes de ser-ho.





Història.

1878 Primeres representacions que es duien a terme durant la celebració de la Missa del Gall on un
conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven a adorar el nen Jesús fent
una cerimònia organitzada per les Germanes Dominiques.


1880 La cerimònia duta a terme dins l’església es prohibí i es traslladà al teatre vell (actual biblioteca i llar d’avis) on ja es feren uns pastorets íntegres, els de “El Bato i el Borrego”. Es feren fins al 1902 i en tenien cura el capellà i les Germanes Dominiques.


1902 S’estrena el teatre nou ubicat al mateix lloc on tenim el teatre actual i s’aprofita també per estrenar nous pastorets amb “El naixament del Salvador o la redempció de l’esclau” i “La venjança de Jesús” que s’anaren alternant fins a l’any 1912.


1912 S’estrena “La Rosa de Jericó”, l’obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s’havien
anat fent a l’Ametlla. Aquests es van fer fins l’any 1939 i s’anaren alternant amb d’altres obres
com “L’estel de Natzaret”, “La venjança de Jesús” i “Jesús infant”.


1936-38 Durant tots aquests anys no es feren pastorets a causa de la guerra civil ja que es varen prohibir totes les manifestacions de caràcter religiós.


1939 Es posa de nou en escena “La Rosa de Jericó” i, tot i la normativa del nou govern, les representacions són en català. Continua fent-se molts anys alternant-la amb “La venjança de Jesús” fins a arribar a l’any 1949.


1949 Es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l’escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l’escenografia. L’obra representada encara era “La Rosa de Jericó” però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d’en Francesc d’Assís Picas i la música per part d’en Josep Conangla (fills de l’Ametlla), van fer que l’obra passés a anunciar-se com “Els pastorets de l’Ametlla de Merola”.


1954 Per tots aquests canvis i l’evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l’obra “La Rosa de Jericó” , naixerà finalment “La flor de Nadal”, i d’aleshores ençà són els únics que s’han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l’obra com “Els pastorets de l’Ametlla de Merola” ja que tant l’autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, són fills de l’Ametlla i van dotar a l’obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s’havia anat portant a terme fins llavors. També s’ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l’Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l’obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s’han realitzat com l’arranjament de la música per part d’en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques.