divendres, 30 de març del 2007

Cicle "Mirades d´immigració", amb Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau

A Puig-reig, a la biblioteca municipal, hi ha un nou cicle de xerrades amb projeccions, especialment recomanables:

Biblioteca Guillem de Berguedà

“ MIRADES D’IMMIGRACIÓ ”
XERRADA I PROJECCIONS
Divendres, 30 de març de 2007
A les 21:00 h
XERRADA:
Les Migracions: llibertat individual, desafiament col•lectiu
A càrrec d’Eduard Ibáñez, director de JUSTÍCIA I PAU

Dijous, 12 d’abril de 2007
A les 21:00 h
Projecció del documental :
BALSEROS, dels periodistes de TV3
Carles Bosch i Josep Mª Domènech

Dijous, 19 d’abril de 2007
A les 21:00 h
Projecció de la pel.lícula :
ORIENTE ES ORIENTE, de Damien O’Donnel

divendres, 16 de març del 2007

CAL PONS NO EXISTEIX EN LA SENYALITZACIÓ DE LA C-16. VOLEM "CAL PONS" A LA C-16!

Us passo nota de premsa que instem des de Cal Pons (Puig-reig) envers la deficient senyalització des de la c-16 i el propi nucli de Puig-reig:

Vist que el desdoblament de la c-16, donava una oportunitat de visualitzar el pas per Puig-reig(Berguedà) , de la zona de Cal Pons, veiem amb esperança la possibilitat que aquest fet anés acompanyat amb la senyalització vertical des de la C-16, tant en direcció sud com nord, oi més quan hi havia de les 3 entrades a Puig-reig, la centre, duia directament a Cal Pons, però des de la Direcció General de Carreteres, es va priorització l´inscripció de Puig-reig centre, que va provocar confusions, fins a ésser retirat.
Des de la Associació de Veïns de CAL PONS, instem a la Direcció General de Carreteres, que en al restitució de cartell vertical a l´entrada centre, amb correcció que indiqui l´us amb el nom autòcton i reconegut propi de la zona que correspondria: " CAL PONS", enviant sugerència per escrit via correu electrònic al citat departament de la Generalitat, amb silenci per la seva part, fins ara, un mes i mig més tard, vist el fet, hem presentat instància a Ajuntament de Puig-reig perquè insti al govern català per tal de corregir la discriminació que suposa al veïns (urbanització cal pons, c/orient, etc.) , empresaris (Neules Sant Tirs, etc.) i serveis públics(telecolònia Cal Pons, local assaig grups música, escola taller Cal Pons) i d´entitats(local d´aa.vv. cal pons, Diables clot de l´infern, Geganters de Puig-reig, etc) el fet de que actualment encara no s´hagi posat "CAL PONS" per facilitar la ubicació correcte i directe als vehicles que hi vulguin tenir-hi accés des de la C-16, així com també demanem la millora de la senyalització des del nucli urbà de Puig-reig, per l´accés més àgil i immediat, sobretot per aquells que no en són coneixedors directes i vulguin accedir-hi més facilment.
Esperem, com en d´altres nuclis del municipi, que en un breu període de temps es doni resposta favorable i es doni solució a una necessitat social i alhora reconeixement al nucli de "CAL PONS".

Associació de Veïns de Cal Pons
http://calpons.blogspot.com

dissabte, 10 de març del 2007

Puig-reig, referent càtar per infosema a església de Sant Martí. Història dels càtars


Aquest vespre ha tingut lloc la xerrada a la Biblioteca Guillem de Berguedà, que ha protagonitzat l´escritor Antoni Dalmau. Molt pedagògica per entendre històricament el món dels càtars, i el referent Puig-reigenc del infosema a l´església de Sant Martí, un símbol càtar gairebé únic.
Fent apunts varis de la xerrada que us pot aproximar al fenòmen de l´edat mitja dels càtars, us passo resum:
Foren una minoria qualificada, que no creien en la creu com ara es fa proselitisme, ja llavors, eren lleials amb la fe i per tant un perill per l´església catòlica oficial, fet que els va fer perseguir ii extingir, fent-los el papa croades com l´"albigesa", creant-se principalment el tribunal de l´inquisició per a ells, acabant desapareixent en tre 2 i 3 segles més tard, tot i que en territoris protestants va quedar encara pòsits anticatòlics.
No tenien temples, anaven fent proselitisme a particulars, a centres urans, mercats, no tenien riliquies de sants, tot i que l´església oficial, fins i tot en feia un tràfic de reliquies, fet que movia molts diners, i que en les que diuen que son i han arribat avui dia es nota pel volum la gran quantitat de falsificacions. Es parla erròniament de creu càtara la creu de tolosa, que simplement és la creu del comtat de tolosa, feu càtar, simplement. Igual que abominaven de la creu, no tenien estàtues . A Catalunya el catarisme fou minoritari , menys zones muntanyenques, ja que Ramon de penyafort fou un dels que els va perseguir i estingir. Molts sé scapaven cap a itàlia, que en deien allà catarins. Els càtars catalans més coneguts foren Arnau de Castellbó, Ramon de Josa i el de gòsol, per tant ben propers, així l´enfisbena de Puig-reig (simbol dualista)d´algun taller de pintura d´algun autor càtar que va dibuixar la serp de dos caps, simbolitzant el bé i el mal, tipic càtar.
Les sentències d´heretgia es poden trobar molts càtar. Fins i tot, quan era mort, per sentència inquisitorial posterior de fer anys d´estar mort, se´l desenterrava al càtar i se´l cremava i llençava les cendres en un pou en calç viva.
L´església catòlica era monolista, els càtars, tenien 2 principis, el be i el dolent. Com que la gent de l´època era naalfabeta, les explicacions es feien sencilles via rondalles.
Els càtars creien que la terra, el cos de l´homa i dona era obra de satanàs per les seves miseries, odi i els fets humans no podia èsser obra del déu bo.
En al creença càtara, al cel un terç de sants es fugaren per forat cap a la terra i que vagaven, calia que se salvés lla seva ànima, procreant més càtars per encarbir-los. Els càtars davant forat al cel, déu va oferir per tapar i forat i retornar al cel al terç dels fugats a la terra i fou en joan, qui es va oferir per salvar a la gent resident a la terra.
Els càtars no deien que mare de déu es va quedar embarassada, utilitzaven terme "ombrar de mare de déu" per vinguda de joan (jesús).
La seva missió era donar sacrament abans mort per tornar al cel, i d´aqui ve el gest càtar de posar les mans al cap de les persones, que actualment només es fa a lé sglésia catòlica per designar capellans i bisbes.
Creien en un jesus que era un esperit pur.
Donaven allà on anaven e sacrament del consolament, i deixaven via lliure a que cadascú fes la vida que volés en vida. Càtars deien si no es feia el consolament s´anava a altres cossos i es vagava en vida.
No tenien judicifinal, satanàs era destuit i ho fonamentaven amb cites del nou testament, sobretot l´evangeli de sant joan, ja que no volien saber res del vell testament, al qual atribuien fets negatius.
Tornant a cas de Puig-reig, l´anfisbena, simbol herètica, d´heretgia tenim al poble, tot un referent pels pocs que hi ha, es probable segons escriptor que fos un càtar de grup de pintors, potser els de lluçà, en un lloc que era antiga comanda templera(mig monjos, mig soldats, que feien la guerra contra els infidels).
Com els càtars tenien tant poder, sobretot econòmic, eren una amenaça pel papa i el rei de frança, fet que feu unir càtars i templers, també victimes de la mateixa persecució. A Puig-reig les possessions de l´ordre dels templers es va cedir als hospitalers, com tants d´altres llocs.
Hi ha coses del nostre temps que es feien per venjar-se i carregar-se els càtars, del´s destuia la casa dels càtars, com en l´actualitat es fa a cases de palestins per part dels israelians. Increible.
A més l´inquisició els cosia una creu groga cosida de folre per assenyar-los, tal com feu el nazisme amb els jueus. Inclús l´eslgésia catòlica, el seu 5è manament de no mataràs, ho justificaven saltar-s´ho dient que déu ho vol, justificants que els càtars eren infidels. Les croades contra els càtars les convocava el papa, creant exèrcit per exemple la vall del roine, duent exèrcit de presoners que se´ls eximia per lluitar, essent de la pitjor calanya i els me´s despiadats, baixant fins a beziers soldats del papa, hi ha anècdota quan soldtas es demanen quin són heretges, el papa respon: "matau-los a tots, déu sabrà qui són dels seus".
Tornant a inquisició hi ha teoria qu prejutjava pla dde que si no quedava res en la crema cendres d´heretges càtars, no podien fer resurrecció de la carn davant de déu.
Càtars anaven contens a la foguera, ja que s´obria segons ells porta de déu "el foc no fa patir". I al fer-se foc col.lectiu d´heretges càtars, morien per asfixia abns de la pròpia crema fisica . Per això més tard es feren cremes individuals.
un principi bàsic càtar, era no menjar carn, ja que no hi ha cap episodi bilbioa jesús menjant carn. Menjaven verdura, peixos, ja que creien que sortien de l´aigua per moviment. No podien tenir relacions sexuals, no podien seure home i dona junts, "per llarg que fos el banc" . Acceptaven l´aparellament per què les animes en pena es poguessin allotjar dins el nous éssers nascuts. Per això també respectaven molt els animals.
Abans d´ésser perseguits, anaven vestits de negre, duien tupins de ceràmica per no contaminar-se on feien fonda i no tenir que menjar carn. Duien barba llarga que es ratallaren per no ser descoberts quan sel´s perseguia, duien sobre un evangeli, anant habitualment un càtar vell i un de jove predicant pel món.
A l´església càtar, el 40-45% eren dones, podien elles donar consolament i tot, i no es coneixen en canvi bisbes dones. Entenien que el sexe pertanyia al cos, i per ells era part menyspreable, ja que l´imporant pels càtars era l´ànima(fet que ajuda a entendre que tinguessin moltes dones).
Els comtes de Foix eren càtars, tot uqe els homes i dones no ho feien públic. Els càtars més antics, els bogomils, originaris de Bulgària i l´àsia menor, n´hi havia de càtars a Itàlia, al llenguadoc(que es deian allà teixirans), a Flandes, Bòsnia(on era religió d´estat).
Els clergues càtars a diferència dels catòlics que cobraven un 10% de delma del treball dels demés, els càtars treballaven, fent principalment de metges i llaners. Els càtars de bòsnia reberen pressió dels catòlics, dels protestants i varen adoptar llavors per pressió la religió de l´enemic dels altres, el musulmà. Un esquema religiós del passat que encara ara allà es manté ara.
Es diu que les homilies d´Organyà el seu redactor escriví " déu aporti una bona fi", text tipic càtar al text.
La religió catòlica tenia papa i ells no, ja que cada comunitat tenia un prior, er sobre seu hi havia un diaca i per sobre seu només un bisbe, tal com eren les esglésies antigues. Es diu que l´ultim càtar fou Guillem Balibaster que va fugir a Catalunya i pel país valencià i dient-li que sa mare estava malalta per atrapar-lo va tornar al llenguadoc on el van agafar i el van donar mort a la foguera.
Una història vestida de religiositat, però que trencà els fonaments església catòlica oficial, i que ajuda entendre moltes coses del present i el model piramidal davant l´igualitari de l´època que suposava els càtars. I aqui, en som un referent a a Puig-reig . Ara tocaria que el camí dels Bons homes, comencés per justícia a Puig-reig.

dijous, 8 de març del 2007

Demà a la Biblioteca Guillem de Berguedà, Antoni Dalmau parlant de càtars


Demà divendres a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig gaudirem de la presència de l'Antoni Dalmau, una de les persones que més ha estudiat i divulgat el tema dels càtars.

Si us interessa, la xerrada i tertúlia serà a les 21:00 a la biblioteca, en motiu d'una de les trobades del club de lectura que queda oberta a tothom qui estigui interessat en el tema.

De fet, en la seva darrera novel.la "EL TESTAMENT DE L'ÚLTIM CÀTAR", Dalmau fa sortir en la trama les pintures murals medievals de l'església de Sant Martí de Puig-reig, i això ens va motivar a convidar-lo per esbrinar quina relació podrien haver tingut els templers de Puig-reig amb els càtars.

Com a historiador i escriptor és autor de nombroses publicacions en l’àmbit de la història i de la novel•la històrica.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals: Premi de la Crítica Serrador de literatura infantil i juvenil, 1985, per Pels camins de la història d’Igualada, Néstor Lujan de novel•la històrica, 1997, per Terra d’oblit. El vell camí dels càtars o el Fiter i Rossell, 2004, per Primavera d’hivern.
Té, a banda d’aquestes, diverses novel•les publicades com per exemple: El cor de l’espiral, 1994; Capsa de records, 1995; L’amor de lluny, 2001... És autor d’altres llibres com Les festes tradicionals que no hem de perdre, 2005; Cartes a un jove polític: què pots fer pel teu país, 2000; Una escapada al país dels càtars, guia de viatge, 2002;

La seva obra ha estat traduïda al francès. Forma part de l’equip de redacció de la “Revista d’Igualada”. Participa sovint com a col•laborador en programes de ràdio.

Els càtars han estat el seu centre d’interès en nombroses recerques i treballs literaris. Antoni Dalmau també formà part de l’equip que va redactar el Camí dels Bons Homes, va participar directament en la preparació de la versió primera de l’ exposició sobre el món càtar que es va fer al Museu d’Història de Catalunya –l’any 2003- i va escriure un dels textos del catàleg que l’acompanyava. I, encara, el darrer llibre que ha publicat és El testament de l’últim càtar, l’any 2006.

A la llum de les aportacions recents de la historiografia ens presentarà a través de les seves novel.les, el pensament i la forma de vida d’aquestes persones. També la seva persecució tant religiosa com política i els territoris on van viure i on es va refugiar.